Cada persona té un posat a la vida; una actitud i una manera de fer que ens caracteritza i ens fa ser únics a l'hora que semblants a d'altres...

Monòleg que tracta el tema de la violència de gènere

Malauradament la violència de gènere és un dels problemes de la nostra societat . Mentre que les noves tecnologies de la comunicació milloren, les persones tenim dificultats per comunicar-nos. La societat actual potencia l’individualisme, però no el coneixement d’un mateix com a persona. Falla el respecte i les relacions humanes són complicades. L’amor es confon amb la dependència.

La decadència de l’amor acaba en frustració i desprès sorgeix la ràbia, la violència... Les paraules doloroses s’estenen pels braços fins arribar a les mans. La nova situació de la dona en la nostra societat es malenten sovint com si fos una oposició a l’home, enlloc de permetre que sigui un creixement mutu entre l’home i la dona. Es fa difícil la compenetració, la comprensió i l'acceptació.

Aquest espectacle fa com un “zoom” en una dona que un dia s’adona que s’ha equivocat. Va donar el poder de decisió al seu home; va creure que la seva vida era la del seu home i quan se’n va adonar, ell tenia la seva pròpia vida i també la d’ella. Quan obre els ulls és quan ja els té tancats per sempre més, perquè no ha trobat sortida a la presó en que s’ha convertit casa seva. Pensa que els errors es paguen; el seu món s’ha fet massa petit i no té ningú amb qui compartir les penes. Esperar... no res, una mà per agafar-se..., cap, les bufetades ja no fan mal a la cara, sinó més endins, al costat de l’ànima.

A canvi d’atencions... rep menyspreu. La música sona com un record de l’amor que ja s’ha perdut. La seva ànima és l’única companya de viatge. La mort és l’única sortida i es despedeix del seu cos amb una cançó agredolça.


Monòleg que tracta el tema de la violència de gènere

Malauradament la violència de gènere és un dels problemes de la nostra societat . Mentre que les noves tecnologies de la comunicació milloren, les persones tenim dificultats per comunicar-nos. La societat actual potencia l’individualisme, però no el coneixement d’un mateix com a persona. Falla el respecte i les relacions humanes són complicades. L’amor es confon amb la dependència.

La decadència de l’amor acaba en frustració i desprès sorgeix la ràbia, la violència... Les paraules doloroses s’estenen pels braços fins arribar a les mans. La nova situació de la dona en la nostra societat es malenten sovint com si fos una oposició a l’home, enlloc de permetre que sigui un creixement mutu entre l’home i la dona. Es fa difícil la compenetració, la comprensió i l'acceptació.

Aquest espectacle fa com un “zoom” en una dona que un dia s’adona que s’ha equivocat. Va donar el poder de decisió al seu home; va creure que la seva vida era la del seu home i quan se’n va adonar, ell tenia la seva pròpia vida i també la d’ella. Quan obre els ulls és quan ja els té tancats per sempre més, perquè no ha trobat sortida a la presó en que s’ha convertit casa seva. Pensa que els errors es paguen; el seu món s’ha fet massa petit i no té ningú amb qui compartir les penes. Esperar... no res, una mà per agafar-se..., cap, les bufetades ja no fan mal a la cara, sinó més endins, al costat de l’ànima.

A canvi d’atencions... rep menyspreu. La música sona com un record de l’amor que ja s’ha perdut. La seva ànima és l’única companya de viatge. La mort és l’única sortida i es despedeix del seu cos amb una cançó agredolça.

llegir tot l'article...


Contes de la Rodoreda

Direcció: Maria Codinachs
Actriu: Pepa Lavilla
Teatralització dels contes: * Tarda al cinema * El bitllet de mil * La mainadera * Zerafina

Amb aquests quatre contes teatralitzats, ens apropen a la sensibilitat de la dona. Donem vida als contes de la Mercè Rodoreda i fidels a les seves paraules presentem quatre personatges femenins: una jove ens comenta la seva relació amorosa, una dona amb el portamonedes buit..., una mainadera que té cura de la petita de la casa i una immigrant que busca una casa on servir.

Convidem l’espectador a gaudir dels sentiments i emocions que caracteritzen els personatges femenins, creats per la Mercè Rodoreda. Contes de la Rodoreda és un espectacle de petit format, per representar en biblioteques u altres espais interiors, no necessàriament teatrals. Públic adult . Durada de 45’

Pomes per la Pau

És una adaptació del conte de l’Adela Turín, Pomes i canons. Aquesta autora, ha lluitat contra el sexisme en els contes tradicionals. Pomes per la Pau és una crítica a les societats centrades en la guerra i els seus protagonistes. En contrast,sorgeix una altra societat, conduïda per dones, d’esquenes a la guerra, que defensa la vida, la natura i els seus fruits.

Una societat que creu en la cultura com a expressió d’una vida més plena i alegre.El menjar enllaunat, les notícies de la guerra i la destrucció tenen un color esmorteït. Les dones fugen a la recerca de tots els colors.

Pepa Lavilla interpreta el conte i Ona Mestre li dona moviment.

És un espectacle de petit format, cal un espai mínim de 4x4metres.
Durada de 45’ . Públic adult


Contes de la Rodoreda

Direcció: Maria Codinachs
Actriu: Pepa Lavilla
Teatralització dels contes: * Tarda al cinema * El bitllet de mil * La mainadera * Zerafina

Amb aquests quatre contes teatralitzats, ens apropen a la sensibilitat de la dona. Donem vida als contes de la Mercè Rodoreda i fidels a les seves paraules presentem quatre personatges femenins: una jove ens comenta la seva relació amorosa, una dona amb el portamonedes buit..., una mainadera que té cura de la petita de la casa i una immigrant que busca una casa on servir.

Convidem l’espectador a gaudir dels sentiments i emocions que caracteritzen els personatges femenins, creats per la Mercè Rodoreda. Contes de la Rodoreda és un espectacle de petit format, per representar en biblioteques u altres espais interiors, no necessàriament teatrals. Públic adult . Durada de 45’

Pomes per la Pau

És una adaptació del conte de l’Adela Turín, Pomes i canons. Aquesta autora, ha lluitat contra el sexisme en els contes tradicionals. Pomes per la Pau és una crítica a les societats centrades en la guerra i els seus protagonistes. En contrast,sorgeix una altra societat, conduïda per dones, d’esquenes a la guerra, que defensa la vida, la natura i els seus fruits.

Una societat que creu en la cultura com a expressió d’una vida més plena i alegre.El menjar enllaunat, les notícies de la guerra i la destrucció tenen un color esmorteït. Les dones fugen a la recerca de tots els colors.

Pepa Lavilla interpreta el conte i Ona Mestre li dona moviment.

És un espectacle de petit format, cal un espai mínim de 4x4metres.
Durada de 45’ . Públic adult

llegir tot l'article...



FORMACIÓ

Formació a l’Ecole Internationale de Thêatre LASSAAD a Brussel·les, on treballo la Màscara Neutra, la Pantomima, la Tragèdia Grega, el Bufó, la Comèdia de l’Art i el Clown.
Curs de vers castellà amb Alícia Sánchez.
Curs de Shakespeare amb Maurice Durozier.
Estudis de teatre a diverses escoles de Barcelona: Gente de Teatro, El Tret, Col·legi del Teatre i l’Institut del Teatre de Barcelona.
He treballat la veu amb Diane Brown i Betina Aragó.
Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Idiomes: Català, Castellà i Francès correctament


TEATRE

Deesses, cinc personatges a l'estil fregolià
Movent les paraules, amb textos de la Montserrat Roig
Pomes per la pau, on la dansa i el bufó es donen la mà
Estimar sense morir és un monòleg sobre la violència de gènere
Contes teatralitzats de la Mercè Rodoreda.
Cor de la MEDEA en el Grec 92, protagonitzada per la Irene Papas i sota la direcció de la Núria Espert.
Creació amb el grup de teatre Seregumil de l´obra Encarnació involuntària. Es combina la dansa i el gest en diversos esquetxos, jo jugo diferents personatges.
La música va per dintre és un treball amb màscara.
Treballo amb la Compañía de Teatro Castellano de Barcelona : Los Entrepasos.
He participat en diversos Espectacles Infantils: “Altamar” i “El Circ Girat”

TELEVISIÓ

Participo a les sèries La Riera, Laberint d’ombres, el Cor de la ciutat i Laura de TV3...
A la Tv-movie: Només per tu, d'en Jordi Cadena, sòc l’Elena.
Flash en el Club Súper 3 de TV3.
Secundari en la sèrie Crònicas Urbanas dirigida per Paco Barrachina

CINEMA


Soc la Virgo a la pel·lícula Fumata Blanca d´en Miquel García Borda
Paper principal a la pel·lícula Tres días de libertad de José Antonio de la Loma.
Potser no sigui massa tard de Txerra Cirbiàn.

ANIMACIÓ

Des de l´any 2000: Conta Contes , Rondalles i Juguem el conte : El Corte Inglés, diverses biblioteques, al Palau Robert ,etc...
Des de l´any 90 Faig animacions amb personatges còmics en clau de mim o clown .
Dono clases de teatre i he escrit tres obres de teatre per nens.
Escric els llibres:” Taller de teatro, Juegos teatreales para niños y adolescentes” i
“Taller de animación a la lectura” que  editat per Alba editorial.



FORMACIÓ

Formació a l’Ecole Internationale de Thêatre LASSAAD a Brussel·les, on treballo la Màscara Neutra, la Pantomima, la Tragèdia Grega, el Bufó, la Comèdia de l’Art i el Clown.
Curs de vers castellà amb Alícia Sánchez.
Curs de Shakespeare amb Maurice Durozier.
Estudis de teatre a diverses escoles de Barcelona: Gente de Teatro, El Tret, Col·legi del Teatre i l’Institut del Teatre de Barcelona.
He treballat la veu amb Diane Brown i Betina Aragó.
Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Idiomes: Català, Castellà i Francès correctament


TEATRE

Deesses, cinc personatges a l'estil fregolià
Movent les paraules, amb textos de la Montserrat Roig
Pomes per la pau, on la dansa i el bufó es donen la mà
Estimar sense morir és un monòleg sobre la violència de gènere
Contes teatralitzats de la Mercè Rodoreda.
Cor de la MEDEA en el Grec 92, protagonitzada per la Irene Papas i sota la direcció de la Núria Espert.
Creació amb el grup de teatre Seregumil de l´obra Encarnació involuntària. Es combina la dansa i el gest en diversos esquetxos, jo jugo diferents personatges.
La música va per dintre és un treball amb màscara.
Treballo amb la Compañía de Teatro Castellano de Barcelona : Los Entrepasos.
He participat en diversos Espectacles Infantils: “Altamar” i “El Circ Girat”

TELEVISIÓ

Participo a les sèries La Riera, Laberint d’ombres, el Cor de la ciutat i Laura de TV3...
A la Tv-movie: Només per tu, d'en Jordi Cadena, sòc l’Elena.
Flash en el Club Súper 3 de TV3.
Secundari en la sèrie Crònicas Urbanas dirigida per Paco Barrachina

CINEMA


Soc la Virgo a la pel·lícula Fumata Blanca d´en Miquel García Borda
Paper principal a la pel·lícula Tres días de libertad de José Antonio de la Loma.
Potser no sigui massa tard de Txerra Cirbiàn.

ANIMACIÓ

Des de l´any 2000: Conta Contes , Rondalles i Juguem el conte : El Corte Inglés, diverses biblioteques, al Palau Robert ,etc...
Des de l´any 90 Faig animacions amb personatges còmics en clau de mim o clown .
Dono clases de teatre i he escrit tres obres de teatre per nens.
Escric els llibres:” Taller de teatro, Juegos teatreales para niños y adolescentes” i
“Taller de animación a la lectura” que  editat per Alba editorial.

llegir tot l'article...