Cada persona té un posat a la vida; una actitud i una manera de fer que ens caracteritza i ens fa ser únics a l'hora que semblants a d'altres...


Us presento a continuació el meu Video Book on trobareu algunes de les meves interpretacions i treballs. Sèries, teatre, publicitat,.. Treballs en diverses llengües.


Video Book



Us presento a continuació el meu Video Book on trobareu algunes de les meves interpretacions i treballs. Sèries, teatre, publicitat,.. Treballs en diverses llengües.


Video Book


llegir tot l'article...


"Deesses de casa nostra,  heroïnes dels nostres dies. Personatges fantasiosos però alhora ben reals, que comparteixen una feminitat disbauxada, tendra, ferida i crítica a la vegada."

Cinc mirades, cinc dones, que ens mostren les seves habilitats per sortejar els entrebancs de la vida.

Cada persona té un posat a la vida; una actitud i una manera de fer que ens caracteritza i ens fa ser únics a l'hora que semblants a d'altres. Cinc mirades, cinc dones, que són capes d'una dona.

Són fruit dels moviments que les impulsen per sortejar els entrebancs de la vida. Deesses de casa nostra, Deesses d'estar per casa, heroïnes dels nostres dies , que es regeneren i troben sortides sorprenents quan la societat les sotmet i acaba per trencar-los l'esperit.

Cinc personatges, certament fantasiosos però alhora ben reals, que comparteixen una feminitat disbauxada, tendra, ferida i crítica a la vegada.

Són personatges que, amb resolució i certa ironia, no es deixen escanyar per l´invisibilitat i els cops al seu esperit

Creació i intèrpret: Pepa Lavilla  
Autora: Paulina Fariza 
Direcció: Pepa Lavilla  
Ajudant de direcció: Montse Rodríguez  
Disseny de llums: Lluís Quintana  
Vestuari:Teresa Mo  
Música: Clara Bertran 
Escenografia: J.Uribe Robert
Acompanya en la creació:Montse Colomer

Veure Vídeo (Trailer)
 


"Deesses de casa nostra,  heroïnes dels nostres dies. Personatges fantasiosos però alhora ben reals, que comparteixen una feminitat disbauxada, tendra, ferida i crítica a la vegada."

Cinc mirades, cinc dones, que ens mostren les seves habilitats per sortejar els entrebancs de la vida.

Cada persona té un posat a la vida; una actitud i una manera de fer que ens caracteritza i ens fa ser únics a l'hora que semblants a d'altres. Cinc mirades, cinc dones, que són capes d'una dona.

Són fruit dels moviments que les impulsen per sortejar els entrebancs de la vida. Deesses de casa nostra, Deesses d'estar per casa, heroïnes dels nostres dies , que es regeneren i troben sortides sorprenents quan la societat les sotmet i acaba per trencar-los l'esperit.

Cinc personatges, certament fantasiosos però alhora ben reals, que comparteixen una feminitat disbauxada, tendra, ferida i crítica a la vegada.

Són personatges que, amb resolució i certa ironia, no es deixen escanyar per l´invisibilitat i els cops al seu esperit

Creació i intèrpret: Pepa Lavilla  
Autora: Paulina Fariza 
Direcció: Pepa Lavilla  
Ajudant de direcció: Montse Rodríguez  
Disseny de llums: Lluís Quintana  
Vestuari:Teresa Mo  
Música: Clara Bertran 
Escenografia: J.Uribe Robert
Acompanya en la creació:Montse Colomer

Veure Vídeo (Trailer)
 

llegir tot l'article...



Presentem la lectura dramatitzada dels contes:  

Pariu fills que ja us els matarem
La veu melodiosa
El cendrer
Jo també m'hi apunto 

Els textos de la Montserrat Roig ens conviden a qüestionar-nos certs aspectes de la nostra vida. Les seves paraules ens donen una certa perspectiva i ens permeten ser una mica més críticis. La guerra, l'amor sense lligams, l'amor amb plenitud, la comprensió, el respecte, la maternitat,... són alguns dels temes sobre els que ens fa reflexionar la escriptora.

Els seus personatges són transparents pel que fa als sentiments, les frustracions i els anhels i això ens ajuda a comprendre la relació entre l'home i la dona. Cal cisellar allò que tens perquè la pèrdua sempre és dolorosa. Ens descriu un amor lent, sense presses, durador. Estimar sense lligams és estimar més enllà de les paraules, és estimar una mirada, unes mans.

Quin sentit té destruir la vida i ...aleshores, quin sentit se li dona a la maternitat. Aquest espectacle és un crit a la pau en tots els aspectes de la vida. La pau en la parella i en la societat, és el camí cap a un creixement personal i col.lectiu. És un espectacle de petit format, on la paraula i la dansa es donen la mà. La música és el punt d'enllaç entre el moviment i la paraula.



Presentem la lectura dramatitzada dels contes:  

Pariu fills que ja us els matarem
La veu melodiosa
El cendrer
Jo també m'hi apunto 

Els textos de la Montserrat Roig ens conviden a qüestionar-nos certs aspectes de la nostra vida. Les seves paraules ens donen una certa perspectiva i ens permeten ser una mica més críticis. La guerra, l'amor sense lligams, l'amor amb plenitud, la comprensió, el respecte, la maternitat,... són alguns dels temes sobre els que ens fa reflexionar la escriptora.

Els seus personatges són transparents pel que fa als sentiments, les frustracions i els anhels i això ens ajuda a comprendre la relació entre l'home i la dona. Cal cisellar allò que tens perquè la pèrdua sempre és dolorosa. Ens descriu un amor lent, sense presses, durador. Estimar sense lligams és estimar més enllà de les paraules, és estimar una mirada, unes mans.

Quin sentit té destruir la vida i ...aleshores, quin sentit se li dona a la maternitat. Aquest espectacle és un crit a la pau en tots els aspectes de la vida. La pau en la parella i en la societat, és el camí cap a un creixement personal i col.lectiu. És un espectacle de petit format, on la paraula i la dansa es donen la mà. La música és el punt d'enllaç entre el moviment i la paraula.

llegir tot l'article...


Pepa Lavilla actua en les bodes civils com a mestre de cerimònia, si cal pot jugar el rol de jutge de Pau, oficiant el casament, conduint la cerimònia del casament amb un aire més romàntic, emotiu i personalitzat .

Comença amb una introducció parlant de l'amor, llegeix uns textos que dona a escollir als nuvis, perquè tinguin a veure amb la seva manera de ser i pot finalitzar amb un ritual, també del estil dels nuvis, a part del dels anells, es pot fer el de l'espelma o la sorra entre d'altres.


Pepa Lavilla actua en les bodes civils com a mestre de cerimònia, si cal pot jugar el rol de jutge de Pau, oficiant el casament, conduint la cerimònia del casament amb un aire més romàntic, emotiu i personalitzat .

Comença amb una introducció parlant de l'amor, llegeix uns textos que dona a escollir als nuvis, perquè tinguin a veure amb la seva manera de ser i pot finalitzar amb un ritual, també del estil dels nuvis, a part del dels anells, es pot fer el de l'espelma o la sorra entre d'altres.

llegir tot l'article...


Monòleg que tracta el tema de la violència de gènere

Malauradament la violència de gènere és un dels problemes de la nostra societat . Mentre que les noves tecnologies de la comunicació milloren, les persones tenim dificultats per comunicar-nos. La societat actual potencia l’individualisme, però no el coneixement d’un mateix com a persona. Falla el respecte i les relacions humanes són complicades. L’amor es confon amb la dependència.

La decadència de l’amor acaba en frustració i desprès sorgeix la ràbia, la violència... Les paraules doloroses s’estenen pels braços fins arribar a les mans. La nova situació de la dona en la nostra societat es malenten sovint com si fos una oposició a l’home, enlloc de permetre que sigui un creixement mutu entre l’home i la dona. Es fa difícil la compenetració, la comprensió i l'acceptació.

Aquest espectacle fa com un “zoom” en una dona que un dia s’adona que s’ha equivocat. Va donar el poder de decisió al seu home; va creure que la seva vida era la del seu home i quan se’n va adonar, ell tenia la seva pròpia vida i també la d’ella. Quan obre els ulls és quan ja els té tancats per sempre més, perquè no ha trobat sortida a la presó en que s’ha convertit casa seva. Pensa que els errors es paguen; el seu món s’ha fet massa petit i no té ningú amb qui compartir les penes. Esperar... no res, una mà per agafar-se..., cap, les bufetades ja no fan mal a la cara, sinó més endins, al costat de l’ànima.

A canvi d’atencions... rep menyspreu. La música sona com un record de l’amor que ja s’ha perdut. La seva ànima és l’única companya de viatge. La mort és l’única sortida i es despedeix del seu cos amb una cançó agredolça.


Monòleg que tracta el tema de la violència de gènere

Malauradament la violència de gènere és un dels problemes de la nostra societat . Mentre que les noves tecnologies de la comunicació milloren, les persones tenim dificultats per comunicar-nos. La societat actual potencia l’individualisme, però no el coneixement d’un mateix com a persona. Falla el respecte i les relacions humanes són complicades. L’amor es confon amb la dependència.

La decadència de l’amor acaba en frustració i desprès sorgeix la ràbia, la violència... Les paraules doloroses s’estenen pels braços fins arribar a les mans. La nova situació de la dona en la nostra societat es malenten sovint com si fos una oposició a l’home, enlloc de permetre que sigui un creixement mutu entre l’home i la dona. Es fa difícil la compenetració, la comprensió i l'acceptació.

Aquest espectacle fa com un “zoom” en una dona que un dia s’adona que s’ha equivocat. Va donar el poder de decisió al seu home; va creure que la seva vida era la del seu home i quan se’n va adonar, ell tenia la seva pròpia vida i també la d’ella. Quan obre els ulls és quan ja els té tancats per sempre més, perquè no ha trobat sortida a la presó en que s’ha convertit casa seva. Pensa que els errors es paguen; el seu món s’ha fet massa petit i no té ningú amb qui compartir les penes. Esperar... no res, una mà per agafar-se..., cap, les bufetades ja no fan mal a la cara, sinó més endins, al costat de l’ànima.

A canvi d’atencions... rep menyspreu. La música sona com un record de l’amor que ja s’ha perdut. La seva ànima és l’única companya de viatge. La mort és l’única sortida i es despedeix del seu cos amb una cançó agredolça.

llegir tot l'article...